El paradís existeix

Hola Companys:

Avui encara que sigui diumenge ha tocat estudiar, i com havia de llegir el temari, he decidit sortir de casa i anar a estudiar a la platja. Però al ser diumenge he pensat que potser hi hauria molta gent (entre 6 o 7 persones), i he decidit anar a buscar una platja a la part Oest de l'illa que està més buida pel fet que sempre fa més vent, però es més verge i maca. I... Doncs si, el paradís existeix i l’he trobat aquest matí. Chacho que platja més maca.. i que podia fer, doncs menjar-me una poma i ja que estava estudiar d’economia, que burro.

He anat seguint les senyals que rebia, en primer lloc m’he trobat uns esquirols, que no sé que fan a un lloc que sembla els Monegros. Per si de cas i com tenia la càmera a mà els he fet unes cent fotos, us en deixo només una. Esteu veient una espècie endèmica del paradís, l’esquirol de mar. Suposo que estaria de vacances va veure la platja tan guapa que hi ha i es va quedar. Ara ha criat i n'hi havia molts. Dèuen pasar gana perqué venien corrents a buscar-me. Llàstima que amb el menjar no s'hi juga i no s'han endut res.

Tot seguit una altra pista, per a mi. Una base topogràfica enmig del no res. Carles a veure si demanes pressupost per a fer una comprovació de la xarxa que si totes les bases son així ja faré vectors de 12 hores.

Després he trobat una escala que no pujava al cel sinó que baixava, he suposat que és per que no sigui tan fàcil trobar el camí al cel, ho fan per a despistar i que només ho trobem els més llestos.

Un cop superat el meu vertigen i intentar oblidar les fustes que aguantaven l'escala, mare meva si estiguessin els de riscos laborals... he arribat al paradís.. I a més son tan llestos que han posat unes parets per a tapar-lo del vent.

De tornada he vist els guardians que custodien el camí, aquesta pista se m'ha escapat a l'anada, pensava que era un simple molí de vent.
Us deixo unes quantes fotos, i a dormir aviat que demà es dilluns.